Holaaaaaaaaa!!!
Aquesta entrada la vull dedicar a la meva experiència en el món laboral i segurament gràcies a aquesta estic estudiant pedagogia...
Quan només tenia 15 anys vaig treballar en un casal d’estiu com a monitora de suport. Dos amics meus em van informar de que necessitaven gent de suport i jo no vaig parar fins poder entrar allà, ja que em semblava un treball molt interessant i jo volia tractar amb nens.
Al juliol del 2005 vaig començar, i un cop dins, em vaig adonar de que no tot era tan bonic com jo em pensava... Treballar amb 21 nens no era com cuidar a la veïna petita del 4º pis, ni com jugar amb la meva cosineta... Però clar, amb 15 anys era el meu primer treball i en plena adolescència penses que tot es de color de roses... Jo només treballava de suport, les responsabilitats fortes les feia la monitora titulada de la qual vaig aprendre moltíssimes coses, bones i dolentes, es clar.
Quan va acabar el casal jo em vaig quedar amb ganes d’aprendre més, d’intentar millorar els errors que veia però no sabia com, i aquí va sorgir que jo em volgués dedicar en profunditat a la educació dels nens.
Aquest mateix any jo començava primer de batxillerat, i no se perquè em vaig decantar per la rama científica... En realitat ho vaig fer perquè les matemàtiques i la biologia se’m donaven molt millor que el llatí i el grec...
La veritat es que estic contenta amb la meva elecció, perquè vaig aprendre moltes coses força interessants, i no només de les assignatures, sinó també dels professors, de com dinamitzaven les classes i si des del meu punt de vista era el correcte o no.
A l’hora que treballava vaig estar fent de professora de suport d’un nen de 1º de la ESO, i també de monitora de patinatge a un col·legi de Sant Adrià, ja que durant 10 anys he practicat aquest esport.
Van passar dos anys i arriba l’hora d’escollir carrera. Primera opció era evident que magisteri, que en el meu cas volia especialitzar-me en educació física. Segona opció: Pedagogia. Si dic la veritat, quan vaig escollir pedagogia no sabia ben bé ni que era, només sabia que estava relacionada amb la carrera de magisteri...
Finalment vaig entrar en Pedagogia, i fins ara estic força contenta, encara que m’estressi una miqueta tant treball...
A la vegada que començava la carrera, vaig decidir fer el Curs de Monitora de Lleure. Com he explicat anteriorment, volia aprofundir en aquest àmbit. Actualment ja l’he acabat, i estic treballant en un menjador escolar i estic molt contenta amb els coneixements adquirits al curs. A més, quan estàs dins d’un col·legi, pots veure com funciona bé per dintre, i quines carències que té... i només puc dir, que com a molts llocs, hi ha una manca de pedagogia ben gran!!
Aquesta entrada la vull dedicar a la meva experiència en el món laboral i segurament gràcies a aquesta estic estudiant pedagogia...
Quan només tenia 15 anys vaig treballar en un casal d’estiu com a monitora de suport. Dos amics meus em van informar de que necessitaven gent de suport i jo no vaig parar fins poder entrar allà, ja que em semblava un treball molt interessant i jo volia tractar amb nens.
Al juliol del 2005 vaig començar, i un cop dins, em vaig adonar de que no tot era tan bonic com jo em pensava... Treballar amb 21 nens no era com cuidar a la veïna petita del 4º pis, ni com jugar amb la meva cosineta... Però clar, amb 15 anys era el meu primer treball i en plena adolescència penses que tot es de color de roses... Jo només treballava de suport, les responsabilitats fortes les feia la monitora titulada de la qual vaig aprendre moltíssimes coses, bones i dolentes, es clar.
Quan va acabar el casal jo em vaig quedar amb ganes d’aprendre més, d’intentar millorar els errors que veia però no sabia com, i aquí va sorgir que jo em volgués dedicar en profunditat a la educació dels nens.
Aquest mateix any jo començava primer de batxillerat, i no se perquè em vaig decantar per la rama científica... En realitat ho vaig fer perquè les matemàtiques i la biologia se’m donaven molt millor que el llatí i el grec...
La veritat es que estic contenta amb la meva elecció, perquè vaig aprendre moltes coses força interessants, i no només de les assignatures, sinó també dels professors, de com dinamitzaven les classes i si des del meu punt de vista era el correcte o no.
A l’hora que treballava vaig estar fent de professora de suport d’un nen de 1º de la ESO, i també de monitora de patinatge a un col·legi de Sant Adrià, ja que durant 10 anys he practicat aquest esport.
Van passar dos anys i arriba l’hora d’escollir carrera. Primera opció era evident que magisteri, que en el meu cas volia especialitzar-me en educació física. Segona opció: Pedagogia. Si dic la veritat, quan vaig escollir pedagogia no sabia ben bé ni que era, només sabia que estava relacionada amb la carrera de magisteri...
Finalment vaig entrar en Pedagogia, i fins ara estic força contenta, encara que m’estressi una miqueta tant treball...
A la vegada que començava la carrera, vaig decidir fer el Curs de Monitora de Lleure. Com he explicat anteriorment, volia aprofundir en aquest àmbit. Actualment ja l’he acabat, i estic treballant en un menjador escolar i estic molt contenta amb els coneixements adquirits al curs. A més, quan estàs dins d’un col·legi, pots veure com funciona bé per dintre, i quines carències que té... i només puc dir, que com a molts llocs, hi ha una manca de pedagogia ben gran!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario