Aquesta és la entrada del comiat…
He decidit titular-la: “la papallona arriba al seu destí” per què fa ja uns mesos vaig crear aquest blog, que seria el vol que jo faria en aquest semestre del practicum. Era un vol ple de dubtes i inexperiències, però cada vegada ha anat creixent i creixent i els dubtes aclarint-se…
Vaig començar un 15 de febrer dient que estava molt contenta perquè pensava que aquesta assignatura seria de les més profitoses i enriquidores i que a més, m’aproparia a la realitat pedagògica actual, és a dir, a la realitat de sortides i àmbits en els que podem trobar a un pedagog.
La meva alegria no ha disminuït al llarg dels mesos, ja que estava aconseguint els objectius que m’havia plantejat al principi.
Quan vaig començar la carrera no sabia res sobre ella, només sabia que estava relacionada amb l’educació i que si no podia entrar en magisteri seria la meva 2º opció.
Ara ja se que un pedagog no es dedica a mirar els peus ni a ensenyar a parlar com molta gent es pensa…
Van passar les setmanes i amb cada sessió sortia amb uns coneixements adquirits, i molt més amens que potser una assignatura com estadística… Ens van nombrar la quantitat d’àmbits en el quals hi pot haver un pedagog present, àmbits que mai m’havia plantejat, com per exemple l’empresarial o els centres penitenciaris. A més jo venia amb la ment molt quadriculada pensant que jo volia fer magisteri i no veia més allà d’això, i amb el practicum he obert la ment i fins i tot m’agrada més que la carrera que jo volia fer inicialment. He descobert camps d’aplicació pedagògica que m’han encès alguna cosa en mi i he dit: “aquest m’agrada” o “en aquest àmbit penso que tinc possibilitats”.
Al setembre del 2008 jo ni em pensava que ara en maig m’agradaria treballar en l’àmbit hospitalari o fins i tot en l’empresarial. Per aquest últim m’ajuda’t força “L’ombra del pedagog”. El Trio Lalalá inicialment volíem fer aquest treball en l’àmbit formal, però per una sèrie de problemes varem haver de canviar i una mica de rebot varem acabar en l’àmbit formal. I no me’n penedeixo res!
Quan vaig sortir de la visita al pedagog, reflexionant de camí a casa, em va venir la famosa frase que em deia la meva mare quan jo era petita i no volia menjar: “L’has provat? Doncs no diguis que no sense haver-ho provat!!” Gracies a això he pogut veure una mica quin paper té un pedagog en aquest camp.
I continuant amb frases i refranys “No hay mal que por bien no venga”.
Gracies a les taules rodones i a totes les dinamitzacions fetes a clase, tinc clar a quins àmbits professionals podré treballar quan acabi la carrera.
He decidit titular-la: “la papallona arriba al seu destí” per què fa ja uns mesos vaig crear aquest blog, que seria el vol que jo faria en aquest semestre del practicum. Era un vol ple de dubtes i inexperiències, però cada vegada ha anat creixent i creixent i els dubtes aclarint-se…
Vaig començar un 15 de febrer dient que estava molt contenta perquè pensava que aquesta assignatura seria de les més profitoses i enriquidores i que a més, m’aproparia a la realitat pedagògica actual, és a dir, a la realitat de sortides i àmbits en els que podem trobar a un pedagog.
La meva alegria no ha disminuït al llarg dels mesos, ja que estava aconseguint els objectius que m’havia plantejat al principi.
Quan vaig començar la carrera no sabia res sobre ella, només sabia que estava relacionada amb l’educació i que si no podia entrar en magisteri seria la meva 2º opció.
Ara ja se que un pedagog no es dedica a mirar els peus ni a ensenyar a parlar com molta gent es pensa…
Van passar les setmanes i amb cada sessió sortia amb uns coneixements adquirits, i molt més amens que potser una assignatura com estadística… Ens van nombrar la quantitat d’àmbits en el quals hi pot haver un pedagog present, àmbits que mai m’havia plantejat, com per exemple l’empresarial o els centres penitenciaris. A més jo venia amb la ment molt quadriculada pensant que jo volia fer magisteri i no veia més allà d’això, i amb el practicum he obert la ment i fins i tot m’agrada més que la carrera que jo volia fer inicialment. He descobert camps d’aplicació pedagògica que m’han encès alguna cosa en mi i he dit: “aquest m’agrada” o “en aquest àmbit penso que tinc possibilitats”.
Al setembre del 2008 jo ni em pensava que ara en maig m’agradaria treballar en l’àmbit hospitalari o fins i tot en l’empresarial. Per aquest últim m’ajuda’t força “L’ombra del pedagog”. El Trio Lalalá inicialment volíem fer aquest treball en l’àmbit formal, però per una sèrie de problemes varem haver de canviar i una mica de rebot varem acabar en l’àmbit formal. I no me’n penedeixo res!
Quan vaig sortir de la visita al pedagog, reflexionant de camí a casa, em va venir la famosa frase que em deia la meva mare quan jo era petita i no volia menjar: “L’has provat? Doncs no diguis que no sense haver-ho provat!!” Gracies a això he pogut veure una mica quin paper té un pedagog en aquest camp.
I continuant amb frases i refranys “No hay mal que por bien no venga”.
Gracies a les taules rodones i a totes les dinamitzacions fetes a clase, tinc clar a quins àmbits professionals podré treballar quan acabi la carrera.
Ara ja estem finalitzant aquest primer any i com he dit al principi d’aquesta entrada… ES L’HORA DEL COMIAT!!
Fins a reveure!!